Ruta de l’Arquitectura Eclèctica i Modernista de Pedreguer

La ruta permet visitar el centre urbà de Pedreguer i gaudir de les arquitectures del primer terç del segle XX. També es poden veure construccions del segle XIX, relacionades amb el neoclassicisme acadèmic, com l’edifici de la Casa de Cultura o Escoles Velles, i la nova arquitectura del ferro amb el mercat dels Pòrxens.

wpid-mapa ruta urbana Pedreguer.png

Les arquitectures de principis del segle XX

La major part d’aquestes arquitectures es van realitzar en les dècades de 1920 i 1930, però l’edifici del Repés és de 1905 o la casa del metge A. Pons és de 1912-13. L’arquitectura modernista de Pedreguer presenta un caràcter més popular i local, lluny de la puresa conceptual de València, Alcoi o Novelda. Però, amb tot, hi trobem exemples molt reeixits com la casa de Teresa Ferrer o les dues de l’enginyer Jeremías Andrés. A diferència de l’arquitectura tradicional, ara s’apliquen noves tècniques com l’ús del formigó, el ferro o la pedra artificial que, poc a poc, anirà substituint la pedra picada.

L’arquitectura historicista

Naix en el s. XIX i pretenia recuperar l’esplendor de l’arquitectura dels temps passats, però afegint nous elements. Inclou corrents com el neobizantí o el neomudèjar. El neogòtic fou el més reeixit, un exemple el trobem al c/ Gabriel Miró 9 (3).

Les cases de la plaça Doctor Calatayud 9 (4) o del c/ Mestre Serrano 16 (5) es poden incloure dins del neobarroc. L’edifici de l’Av. d’Alacant 7 (6) és de 1935 i va pertànyer als Gilabert, una família dedicada a la indústria del barret. L’autor és el mestre d’obres Josep Sendra.

L’edifici de l’Ajuntament (7) té formes neoherrerianes. La reforma és de 1958 i respon perfectament a l’arquitectura franquista.

L’arquitectura eclèctica

Parteix de l’historicisme, però es dedica principalment a la combinació de diferents corrents arquitectònics. Així, l’edifici del Repés (8), en la plaça Major, és el màxim representant d’aquest estil a Pedreguer. Combina l’arquitectura grega clàssica amb elements del romànic. El Repés estava dedicat a albergar la policia local de llavors i a la custòdia de les peses i mesures oficials, d’ací el seu nom.

Altres edificis eclèctics són els de la plaça Major 16 (9), el c/ Mare de Deu dels Desemparats 1 (10) i el c/ Roser 11 (11). Utilitzen morters de colors en la decoració de la façana.

L’arquitectura modernista

El Modernisme designa una corrent de renovació artística desenvolupada a finals del segle XIX i principis del segle XX. També s’anomena Modern Style, Art Nouveau, Sezessionstil o Jugendstil. La intenció era crear un art nou, jove, lliure i modern, que representara una ruptura amb els estils dominants en l’època, com els de tradició academicista (historicisme o eclecticisme) o els rupturistes (realisme o impressionisme). Es caracteritza pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, el dinamisme de les formes, etc.

La casa del c/ Sant Valerià 1 (12) era propietat del metge i alcalde Antonio Pons, està influenciada per l’arquitectura proposada en l’Exposició Regional Valenciana de 1909. Antonio Leyda també va ser metge i alcalde, vivia en el c/ Sant Doménec 20 (13), on destaquen les ornamentacions. Són interessants l’edifici de la Glorieta de la Creu 3 (14) i el conjunt de cases del c/ Mestre Serrano 8, 10, 12 i 14 (15). Així com el magatzem del c/ Avenir 5 (16).

L’enginyer i alcalde Jeremías Andrés tenia una casa al c/ Major 12 (17) i altra al c/ Mestre Serrano 25 (18). La segona, amb una torre, és de 1932.

Modernisme d’arrel medievalista

L’edifici del c/ Empecinado 14 (19) era de Teresa Ferrer, germana major de Rosario Ferrer, una distingida artista del món de la lírica. Gran part de la seua carrera la va desenvolupar en els millors teatres de Barcelona. La casa respon a un model de Modernisme relacionat amb el corrent medievalista. Destaca el remat superior en forma de barbacana, l’ús de la rajola i del taulellet verd, així com la composició de la façana allunyada de l’arquitectura tradicional. Les formes són totalment originals a Pedreguer i a la comarca. Ara per ara en desconeixem l’autoria però sospitem que l’arquitecte era català.

L’arquitectura de l’art déco

L’art déco va tenir com objecte les arts decoratives com ara el disseny d’interiors, el gràfic i industrial, la pintura, el gravat, l’escultura, la indumentària, el cinema … i l’arquitectura. El moment àlgid es va produir en la dècada de 1920. Va representar una certa reacció al Modernisme i es va inspirar en les primeres avantguardes com el constructivisme, el cubisme, el futurisme o el racionalisme de la Bauhaus. Entre altres coses, preferia les línies simples i les formes geomètriques, la simetria i els colors plans. Un exemple d’aquesta arquitectura el tenim a l’edifici del c/ Bonaventura Costa 13 (20).

wpid-ruta-modernista-urbana-pedreguer.jpg.jpeg

Anuncios

Una respuesta a Ruta de l’Arquitectura Eclèctica i Modernista de Pedreguer

  1. Pingback: Pedreguer i la l’arquitectura Eclèctica i Modernista | PedreguerTurisme

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s